2006-11-13T11:47:00.040+01:00

REGULAT EL CATÀLEG D'ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES I EL LLISTAT D'ESPÈCIES AMB POTENCIAL INVASOR

Constitueixen una de les amenaces més importants per a la conservació de la biodiversitat i són causa d'importants danys a la producció agrícola, ramadera i forestal.
Es recullen les espècies que presenten una major gravetat per a les espècies autòctones, els ecosistemes o l'agronomia, i s'estableixen les mesures per prevenir la seva introducció, i per al seu control i possible eradicació.

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret pel qual es regula el llistat i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores. Es tracta d'una de les contribucions més importants realitzades des del punt de vista normatiu, en desenvolupament de la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, per a la mitigació d'una de les principals causes de pèrdua de diversitat biològica, que genera importants perjudicis sobre els aprofitaments econòmics desenvolupats en el mitjà natural.

El Reial decret té com a objectiu regular el procediment i criteris per a la inclusió d'espècies exòtiques invasores en el llistat i catàleg, així com establir les mesures d'actuació necessàries per prevenir la seva introducció en el mitjà natural espanyol i per al seu control i possible eradicació. De la mateixa manera, promou l'elaboració d'estratègies de gestió i control de les espècies exòtiques invasores, amb l'objectiu d'una aplicació coordinada i efectiva en tot el territori espanyol.

Prohibició d'introducció i foment

Entre les mesures més destacades que estableix el Reial decret es troben la prohibició d'introduir i de realitzar actuacions de foment de les espècies incloses en el llistat i catàleg, així com la impossibilitat de posseir, transportar i comerciar les espècies del catàleg.

Per a la seva aplicació es promou la creació d'un registre oficial amb informació sobre l'estat de les poblacions d'espècies exòtiques, l'engegada d'anàlisi de riscos sobre espècies que puguin proposar-se per formar part del llistat i catàleg o que s'emprin per a actuacions de restauració ambiental, la creació d'una xarxa d'alerta primerenca per a la vigilància d'espècies exòtiques invasores o el desenvolupament d'estratègies de lluita contra les espècies exòtiques invasores.

Per a l'elaboració d'aquest Reial decret s'ha desenvolupat un ampli procés de consulta i participació, tant a les administracions estatals i autonòmiques involucrades, com a les organitzacions representants dels ciutadans potencialment interessats. Així, s'han rebut suggeriments i propostes de sectors productius, federacions esportives, organitzacions agràries i conservacionistes, així com d'experts científics i gestors.

Efectes negatius sobre els ecosistemes

Les espècies exòtiques invasores són aquelles introduïdes fora de la seva àrea de distribució natural per l'acció directa o indirecta de l'home i que, gràcies al seu assentament i expansió, produeixen efectes negatius sobre els ecosistemes o hàbitats naturals i *seminaturals.

A causa que les espècies exòtiques invasores tenen major capacitat adaptativa i millor habilitat competitiva i *predadora, o a la possible contaminació genètica, cal dur a terme mesures destinades a reduir el risc que generen sobre les espècies autòctones. A més, s'ha demostrat que produeixen pèrdues econòmiques molt importants a la producció agrícola, ramadera i forestal, o fins i tot a la salut pública.

De fet, diferents convenis i acords internacionals, així com la pròpia Unió Europea, reconeixen l'expansió d'espècies exòtiques com una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat i recomanen als països l'adopció de mesures per evitar la seva introducció i establiment, i per eradicar-les.

Truites irisades invasores

Segons un recent informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, més de la tercera part dels peixos d'aigua dolça presents a Europa està en perill d'extinció per la competència amb espècies exòtiques, ..." "No obstant això, els autors del llibre posen especial èmfasi en els efectes negatius de la introducció d'espècies exòtiques". Altres peixos exòtics, com l'alburn, han desplaçat als ciprínids autòctons, per la seva major capacitat reproductiva. La truita irisada competeix per l'hàbitat de la truita comuna transmetent-li també malalties, i el silur i el peix gat, a més de ser depredadors, ocupen l'habitat de les zones més properes al fons de les lleres". ...els autors del catàleg destaquen que l'expansió de les espècies al·lòctones no afecta només a la fauna piscícola. Així, la gambúsia és un eficaç caçador de petits invertebrats i larves; la carpa i el carpí són espècies que alteren la composició de la vegetació aquàtica augmentant el risc d'eutrofització; i els grans depredadors com el silur i la sandra mengen amfibis, rèptils, crancs..." En altres països, com USA, utilitzen químics tòxics per a l'eliminació d'espècies al·lòctones per a després reintroduir les espècies autòctones, amb garanties de supervivència.

Que diu la Unió Europea respecte a les especies invasores (truita irisada inclosa). Enllaç al document.

AEMS-Ríos con Vida ha publicat un informe Enllaç al document. sobre la il·legalitat i els perjudicis ambientals de les soltes de milers d'exemplars de truites irisades i varietats no autòctones de truita comuna per a la pesca recreativa.

La introducció d'espècies impròpies d'un ecosistema es considera un dels danys més greus per a la diversitat biològica. Amb motiu de l'Any Internacional de la Diversitat Biològica i del començament de la temporada de pesca, es publica aquest informe per a posar de manifest com els alliberaments d'aquestes espècies incompleixen la normativa internacional, europea i nacional vigent.

Els principals perjudicis ambientals són:

• Competència sobre el territori i els recursos alimentaris per a les espècies autòctones.
• Hibridació en el cas de les varietats al·lòctones de truita comuna.
• Transmissió de malalties.
• Derivació d'aigües i contaminació pels abocaments de residus fecals i de medicaments de les piscifactories.

Aquestes falses “repoblacions” incompleixen el Conveni de la Diversitat Biològica de 1992, el Conveni de Berna de 1979 relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre a Europa, la Directiva d'Hàbitats, i la Directiva Marc de l'Aigua de la UE, la Llei d'Impacte Ambiental i la Llei del Patrimoni Natural i Biodiversitat, a més de que constitueixen una infracció de l'art. 333 del Codi Penal.

Una de les raons d'aquestes soltes és la signatura de convenis de “col·laboració” amb societats i federacions de pesca, la col·laboració de la qual es limita a alliberar aquests peixos. També s'empren per ajudar a mantenir-se a piscifactories de dubtosa rendibilitat. Es desconeix el nombre d'exemplars que s'empren cada any i el seu cost econòmic per al contribuent. AEMS-Rios con Vida, proposa el cessament immediat d'aquestes mal anomenades “repoblacions”, denúncia els convenis signats amb entitats privades de pesca, la gestió sostenible de la pesca recreativa d'acord amb la capacitat real dels rius i que el pressupost gastat es destini a la restauració de l'hàbitat fluvial.

TV3 "Sense ficció" Especies invasores

"Sense ficció" de V3 ha emès el documental "Invasors" que treu a la llum, amb imatges inèdites del món animal, un drama ambiental de dimensions catastròfiques. Una història que fins ara mai no s'havia explicat tan obertament. La venda il·legal i legal de milions d'animals i plantes exòtiques a tot Europa i, especialment, a Espanya, mou a l'any desenes de milers de milions d'euros. Espanya és el primer país en el funest rànquing d'abandonament d'animals i, avui en dia, s'enfronta a aquest problema sense haver quantificat encara les conseqüències del fenomen. Enllaç per a veure'l

Un nou peix exòtic invasor apareix a l'Ebre

Per primera vegada a Espanya, un equip científic, estableix l'abast d'un peix invasor (el dojo, Misgurnus anguillicaudatus). Segons l'estudi realitzat per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), aquest peix procedent de l'Asia, va ser localitzar per primera vegada al 2001 al Delta de l'Ebre.

L'estudi considera que la presencia d'aquest peix exòtic es deu a diversos escapes de la instal·lació d'un centre de manteniment i distribució de peixos tropicals. A l'informe els investigadors alerten que la seva expansió està sent fulgurant i creuen que la zona a on s'ha adaptat seguirà creixent, i esperen que no afecti a les llacunes, per causa de l'alta salinitat. També indica l'informe que aquesta nova espècie al·lòctona representa una greu amenaça per a la biodiversitat per competir amb les espècies autòctones a les que posa en perill la seva supervivència.

Detectada una nova espècie al·lòctona a la Noguera Pallaresa

10 de Gener de 2008 - Els Agents Rurals detecten una espècie forana de peix a la conca de la Noguera Pallaresa (enllaç noticia)

El cos d’Agents Rurals ha detectat una nova espècie de peix al·lòctona a la conca de la Noguera Pallaresa, després de l’aparició d’uns quants exemplars al canal de Gavet (Gavet de la Conca, al Pallars Jussà). Es tracta de la brema blanca, una espècie originària de l’Europa central

Els fets van passar l’11 de desembre, quan els agents van avisar Endesa que a la sortida de turbines de la central hidroelèctrica de Talarn s’havia detectat la presència d’un nombre considerable de peixos morts. La presència d’aquests animals va coincidir amb la posada en funcionament de la central, aturada per tasques de manteniment. En la inspecció ocular, els agents van comptabilitzar entre 600 i 700 exemplars morts i un grup d’uns 3.000 exemplars vius.

L’espècie detectada és la brema blanca (Blicca bjoerkna L.). Aquesta espècie era desconeguda fins ara a la conca de la Noguera Pallaresa, on hauria arribat per diverses vies: utilitzada com a esquer, alliberada d’aquaris particulars o bé seguint una expansió natural procedent d’altres zones de pesca situades aigües amunt de l’embassament de Sant Antoni. La distribució actual al Pallars Jussà es trobaria en aquest embassament i també al canal de Gavet, encara que aquest últim no constitueix un hàbitat adequat per a l’espècie, ja que aparentment es troba més còmoda en aigües amb poc corrent. A més, tenint en compte el gran nombre d’exemplars que van sobreviure a les turbines de la central de Talarn, és probable que també sigui present a l’embassament de Cellers, procedent del canal, per a la captació d’aigües de la central de Gavet. També és probable que es pugui estendre des de l’embassament de Cellers fins a la conca del Segre.

L’espècie. La brema blanca és una espècie que viu en aigües estancades de llacs, embassaments, rius i canals amb aigües tranquil·les, a una temperatura d’entre 4 i 20 graus. S’alimenta de larves d’insectes i plantes, i la seva mida màxima és de 36 cm. La seva distribució actual és de França als Urals.

Gestió de l’espècie El tractament que s’ha de donar a la brema blanca és el d’una espècie introduïda. Per tant, és espècie pescable i s’han d’eliminar els exemplars capturats, en funció d’on es trobin, en aigües de truites o de ciprínids. Aquestes aigües marquen el seu període de pesca.

Informe IUCN.

Que passa si s’introdueix en un ecosistema una nova espècie? Els ecosistemes són flexibles i capaços de suportar el canvi, el nou vingut pot causar greus impactes i danys permanents ?

Enllaça a la publicació electrònica:

"Les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials”

"Pseudorasbora" : nova espècie al·lòctona introduïda portadora d'una malaltia infecciosa

Les introduccions deliberades d’espècies exòtiques pot tenir conseqüències inesperades. “Pseudorasbora”, un ciprínid asiàtic detectat per Caiola & Sostoa (2002) a la conca de l’Ebre -que ja s’ha començat a expandir per les conques internes de Catalunya- n’és un clar exemple. Un treball realitzat per un equip de científics anglesos i nord-americans (Gozlan et al. 2005) posa de manifest que “pseudorasbora” (introduïda al Danubi l’any 1960) inhibeix la reproducció d’un ciprínid natiu d’Europa per l’acció d’un patogen infecciós que ataca les cèl.lules dels seus teixits viscerals, inclosos els teixits reproductors. Aquest patogen provoca també una elevada mortalitat entre els individus i una caiguda de la seva condició física. Hom creu que el baix grau d’especificitat de l’esmentat patogen (al qual “pseudorasbora” hi és immune) pot posar en perill la fauna de peixos d’aigua dolça d’Europa i causar greus perjudicis per l’aquacultura.

“Pseudorasbora” (Pseudorasbora parva) és un ciprínid amb una gran capacitat invasiva. Per ara ja ha estat introduït en 30 països (la majoria europeus) i és portadora d’un patogen infecciós

letal semblant al que afecta a alguns salmònids.

El ciprínid autòcton (Leucaspius delineatus) ha patit, en els darrers 40 anys, una inexplicable davallada.

Contràriament, l’espècie invasiva (P. parva) ha experimentat una ràpida expansió coincidint amb extincions locals de l’espècie autòctona.

Experiments de laboratori demostren que l’espècie invasiva actua com a inhibidor de la reproducció.

Dra. Dolors Vinyoles (Profesor lector de la Univesitat de Barcelona).

TOP 20. Les 20 espècies exòtiques invasores més nocives presents a Espanya

- publicació gratuïta -

Des de el punt de vista ecològic, la biodiversitat autòctona pròpia de cada regió està sotmesa a creixents amenaces derivades no només de les activitats humanes, sinó també de l'aclaparador nombre d'espècies exòtiques introduïdes voluntàriament o de forma accidental. Els hàbits dels consumidors juntament amb l'increment del comerç global, el transport i el turisme, estan contribuint a incrementar una amenaça ecològica i econòmica de grans proporcions. Combatre les invasions biològiques és un deure, ja que no es tracta simplement d'una qüestió ambiental sinó també de desenvolupament. Aquesta lluita no pot ser prerrogativa exclusiva dels governs, de les administracions o dels negociadors comercials. La solució requereix la comprensió i la participació dels consumidors, els quals, per mitjà de les seves pròpies decisions, influeixen en el mercat global. En aquest context, “TOP 20. Les 20 espècies exòtiques invasores més nocives presents a Espanya”, finançat per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, pretén ser una contribució per a incrementar la comprensió i el coneixement per part del públic d'un dels pitjors problemes de conservació dels nostres temps, les invasions biològiques.

Poden sol·licitar la present publicació en paper o en format electrònic en la següent adreça de contacte:

GEIB (Grupo Especialista en Invasiones Biológicas) c/ Moisés de León, Bloque 7 Portal 3 Oficina 8.- CP 24006 León
Tel. 987215684 / 626169568 / 609859119
E-mail: info@geib.org.es / geib@geib.org.es / invasionesbiologicas@geib.org.es

Noticies espècies exòtiques